Añadir comentario nuevo

Apunts per a un "esmorzar tecnològic"

Aquest és un recull d'apunts que vaig preparar per un "esmorzar tecnològic" organitzat pel CTOR - Centre Tecnològic d'Osona i Ripollès. Finalment, la nevada ens va impedir gaudir de l'event, però no del bon cafè de l'edifici El Sucre, de Vic que vam compartir amb els pocs assistents que van desafiar la neu, mentre feiem petar la xerradeta, tot comentant els reptes i oportunitats d'implantar el programari lliure en entorns empresarials.

Encara que com article no sigui un document acabat, penjo aquí els apunts, per que hi ha un conjunt d'enllaços força interessants que poden ser ben útils per moltes persones interesades en coneixer una mica més quines alternatives ofereix el programari lliure per usuaris empresarials i professionals.

Software lliure a les empreses (apunts per a un "esmorzar tecnològic")

1. Qué és (i no és) el programari lliure?

  • Definit per la FSF - Free Software Foundation (català)
  • També se'n diu Open Source (Codi Font Obert)
  • Diverses llicències de programari: http://www.gnu.org/philosophy/categories.ca.html
    1. Lliure NO ÉS "freeware" (de franc, però sense accés al codi)
    2. Lliure NO ÉS "shareware" (proveu abans de comprar)
    3. Lliure NO ÉS "public domain" (no protegeix la propietat intel·lectual)
  • La millor definició: les quatre llibertats
    1. Llibertat per executar el programa amb qualsevol propòsit
    2. Llibertat per estudiar com funciona el programa i adaptar-ho a les seves necessitats. L'accés al codi font és una precondició per això.
    3. Llibertat de distribuir còpies de manera que es pugui ajudar als altres
    4. Llibertat de modificar el programa, i publicar les millores al públic de tal manera que tota la comunitat se'n beneficia. L'accés al codi font és una precondició per això.
  • Enllaç recomanat: presentació "2004: El programari lliure surt de l'ou", d'en Quim Gil.

2. En que beneficia el programari lliure a les empreses?

  • Independència tecnològica:

    en qualsevol moment pots canviar de proveïdor; el teu Departament d'Informàtica o un programador extern poden adaptar el programa a necessitats específiques de la teva empresa; s'ha acabat el tenir que esperar a la propera versió per comprovar si aquella millora anhelada ja està disponible.
  • Baix cost:

    Els programes són disponibles de franc, o a un preu molt ajustat. Pagues el servei (consultoria, formació, implantació), no la llicència; ja no tens necessitat de actualitzar-te onerosament segons els criteris de màrqueting del fabricant del teu programa.
  • Millor seguretat:

    Ningú pot mantenir secretes les vulnerabilitats de seguretat; el temps de resposta en front de problemes de seguretat es molt accelerat.
  • Disponibilitat de traduccions en llengües locals (i, si no hi són, podem encarregar-la a qui ens la faci, atesa la llibertat de modificació del programa)
  • Informe: "¿Por qué usar programas abiertos? ¡Atención a las cifras!", de David A. Wheeler.

3. La meva empresa es d'informàtica. En sortiré perdent!?

4. Quines alternatives hi ha als programes d'ús més habitual?

  • En aquest article hi ha un llistat complet d'equivalències o substituts de programes habituals de Windows, disponibles per Linux.
  • Hi trobareu tota una llista de programari lliure, que corre en Windows al projecte GNUWin
  • El projecte cdlibre.org, mantingut per un professor de secundària valencià, pretén mantenir compilacions actualitzades de programes lliures i gratuïts (encara que ho barreja una mica), tant per Windows com per Linux.
  • A la llista (no exhaustiva) de alternatives que presento, he prioritzat les aplicacions disponibles tan per entorn Windows com per Linux, per tal de facilitar les possibles migracions i l'ús de programari lliure, sense necessitat de canviar de sistema operatiu. També, dins del possible he privilegiat els enllaços en català o castellà.

4.1. Sistema operatiu: GNU/Linux, OpenBSD, FreeBSD

  • Disponibles en diversos sabors i varietats, els sistemes operatius basats en el nuclis Linux i BSD, son el paradigma de programari lliure. Amb el seu ús disposem de tota mena d'aplicacions, tant de servidor, com d'usuari, servidors, escriptoris gràfics,... de TOT!
  • Pingüino Tux (símbolo de Linux)
    el simpático demonio que simboliza los sistemas BSD

  • Per tastar "de que va això del Linux" son molt recomanables les distribucions “live? que permeten arrancar el Linux des d'el CD sense trastejar res al vostre disc dur.
  • Enllaços:

    A DistroWatch.com, en anglès, hi trobareu una llista exhaustiva de diferents distribucions Linux; no us espanteu del seu nombre!

    En aquest article en castellà, teniu una descripció comparativa i enllaços de les distribucions de Linux més conegudes
  • A FreeBSD i OpenBSD, els amics del "dimoni" BSD trobaràn informació en castellà.

4.2. Navegador i correu electrònic: Mozilla

    El editor HTML de Mozilla

  • Hereu del mític Netscape, lider dels navegadors abans que Microsoft regalés el seu Internet Explorer amb els sistemes Windows.
  • Al seu si incorpora: navegador web, gestor de correu i news, editor visual de pàgines web.
  • Amb Mozilla, oblideu-vos dels virus que exploten les vulnerabilitats d'Outlook e Internet Explorer (però no executeu els adjunts, eh!)
  • Enllaços relacionats:

    Projecte Mozilla a Softcatalà.

    Projecte Nave, de traducció al castellà.

    Web de Mozilla (en anglès)

    Article de Carles Pina: "14 motius per utilitzar Mozilla en comptes d'Internet Explorer"

4.3. Ofimàtica: OpenOffice.org

  • La suite Ofimàtica lliure més competitiva que ens podem trobar. Comprèn:
    1. Writer (Processador de Textes)
    2. Calc (Full de càlcul)
    3. Impress (Programa de presentacions)
    4. Draw (Programa de dibuix vectorial)
    5. Math (Editor de fòrmules científiques)
  • El processador de textos Writer

  • Limitació: encara que l'OpenOffice.org incorpora un navegador de bases de dades que permet connectar-se i gestionar bases de dades en diversos formats (dBase, MySQL o qualsevol base de dades accessible mitjançant ODBC o JDBC -inclòs les taules d'Access-), li manca una interfície fàcil i intuïtiva per fer aquesta tasca. Aquesta nova utilitat de l'OpenOffice.org està prevista per a la versió 2.0 i es pot preveure que aquesta nova versió veurà la llum a primers del 2005.
  • Exportació directa a multitud de formats (adhuc el PDF de Adobe, o el SWF de Macromedia)
  • Multiplataforma: disponible per Windows, Linux, Solaris i Mac OS X.
  • Compatibilitat gairebé perfecta per importar i exportar els formats propis de Microsoft Office (fins i tot les absurdes cadenes de PowerPoint's que circulen per la xarxa) :-)
  • Disponible en català, castellà, gallec i euskara.
  • De l'OpenOffice.org, n'Oriol Ferran, Secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat, diu en el seu discurs en la presentació de l'OpenOffice.org en català:

    "I que hi podem fer nosaltres, el DURSI i la Generalitat de Catalunya?. Doncs apostar decididament per aquesta magnífica suite Ofimàtica, producte del treball conjunt de centenar de programadors d'arreu del món. D'entrada us faig públic el nostre compromís de promocionar-la i fer possible que arribi arreu del país i us anuncio, també, que treballem en la progressiva implantació de programari lliure a la pròpia Administració."

  • Web principal del projecte: OpenOffice.org

4.4. Bases de dades: MySQL, PostgreSQL, Firebird

  • MySQL, PostgreSQL i Firebird són servidors de bases de dades relacionals. Basats en arquitectura Client / Servidor, suporten integritat referencial, gestió de transaccions i llenguatge SQL. Corren amb Linux i Windows.
  • Aquests programes son servidors, i el client que incorporen generalment és un client auster, en mode text.
  • Si hi voleu clients gràfics, n'hi ha diversos, per moltes plataformes, però aquí selecciono un per MySQL que, mancant testar-ho en profunditat, trobo espectacular: DBDesigner. Funciona amb Linux i Windows, i hi ha instruccions per castellanitzar-ho.
    DBDesigner

  • Kexi és un altre interfície d'usuari per gestionar bases de dades MySQL, a la qual li trobareu moltes similituds amb Access. El projecte forma part de l'entorn d'escriptori Koffice, per Linux, i es pot utilitzar des de Windows, mitjançant CygWin.
  • Kexi

4.5. Tractament d'images bitmaps: Gimp

  • Els usuaris experts en Photoshop, diuen que els hi queda petit; usuaris experts en Gimp, responen que és una altra manera de treballar. En general es pot afirmar que Gimp ofereix ja una sòlida alternativa per als usuaris no professionals d'Adobe Illustrator i Photoshop. Gairebé tot el que la majoria d'usuaris fan servir d'aquests programes ho troben aquí. Disponible per a Windows i Linux.
  • Gimp

  • A Gimp.es, en castellà, hi trobareu tutorials, documentació traduida, instruccions per descarregar el programa, etc.
  • També en català a Softcatalà

4.6. Dibuix vectorial: Sodipodi (i el propi OpenOffice.org)

  • Sodipodi és una aplicació d'excel·lent qualitat per a Linux i Windows. Permet la realització de gràfics vectorials (aquells que no disminueixen de qualitat encara que els amplieu). Sodipodi proporciona una sèrie d'objectes que permeten dibuixar formes, contorns, utilitzar degradats, colors i editar directament en XML. La seva interfície es senzilla, fàcil d'usar i molt poderosa. Molt apte per a usuaris de CorelDraw o FreeHand.
    Sodipodi
  • Lamentablement, no he trobat documentació en castellà o català, però aquí hi teniu un senzill, però clar tutorial d'ús de sodipodi, en anglès
  • Si les vostres pretensions no són de nivell professional, potser ja en tindreu prou amb Draw, el programa de dibuix vectorial de l'OpenOffice.org
    Draw

4.7. Missatgeria instantània: Gaim, Jabber

  • Jabber es una plataforma de missatgeria instantània lliure basat en protocols oberts. A més, permet fer de transport per connectar amb altres sistemes de missatgeria (Yahoo, MSN,...). Una empresa pot instal·lar a la seva intranet un servidor Jabber per donar servei de missatgeria directa entre els empleats.

    Protocolo Jabber
    Gaim

  • A jabberES.org hi trobareu tota mena d'informació en castellà sobre aquest protocol.
  • Clients com Gaim no només disposen de totes les funcionalitats existents a ICQ, AIM, MSN... sinó que a més no estan tancats a una xarxa en concreta, essent possible les converses entre usuaris registrats a diferents xarxes de missatgeria instantània i també a IRC.

4.8. Intranets (gestió de continguts): Zope, Drupal

  • Amb el servidor d'aplicacions Zope, orientat a objectes, o, amb menys pretensions, el sistema de gestió de continguts Drupal, es pot gestionar la informació d'una intranet o publicar webs dinàmics.
    Zope
  • Trobareu informació en castellà sobre aquests programes a HispaZope i a Drupal-es

4.9. Groupware: Hipergate, OpenGroupware

  • Hipergate es defineix com “una suite d'aplicacions de codi obert basades en web?. Per entendre millor de que es tracta, podem veure els mòduls que compren:
    1. Eines col·laboratives i treball en grup (calendari, agenda compartida, fòrums, FAQ's, directori de personal, llistat i reserva de sales i altres recursos compartits)
    2. Gestió de contactes (clientes, proveïdors, competidors, partners, contactes, delegacions, llistes de distribució)
    3. Gestió de projectes i suport d'incidències (arbre de projectes, seguiment de tasques pendents, control d'incidències, contractes de manteniment)
    4. Botiga virtual (catàlegs independents, jerarquia il·limitada de categories de productes, atributs variables per producte, gestió d'estocs multimagatzem, gestió de comandes, facturació, TPV Banesto, Banc Popular i BBVA)
    5. Producció de Continguts (plantilles per llocs webs, formularis electrònics, fax, e-mail, continguts multimèdia, gestió de continguts per categories)
    6. Enviament massiu de e-mails (gestió d'enviaments a llistes de distribució, estadístiques de recepció de missatges)
    7. Biblioteca Corporativa (disc virtual 100% basat en Web, seguretat per usuari basada en rols pels fitxers, gestió e indexació de propietats de documents OLE, enllaços preferits compartits, importació i exportació d'enllaços preferits al PC client)
    8. Funcionalitats comunes (seguretat basada en rols, integració amb LDAP, gestió de dades jeràrquiques, informes i consultes, planificador de tasques
  • Està escrit en Java, el que ho fa multiplataforma (Linux, Windows) i funciona sobre bases de dades Oracle, MS SQL Server i PostgreSQL.
    Hipergate
  • Es tracta d'un projecte d'una empresa espanyola, amb la qual cosa tenim garantida la documentació i assistència en castellà.
  • Un altre projecte, amb molts pocs mesos de vida al que caldrà seguir la pista: OpenGroupware.org, sorgit de l'entorn de desenvolupament de l'OpenOffice.org
    OpenGroupware.org
  • També li podeu donar un cop d'ull a TUTOS del qual he sentit molts bons comentaris.

4.10. Comptabilitat i Gestió: Bulmages, Facturalux

  • Bulmages és un programa de comptabilitat, desenvolupat en l'entorn del grup d'usuaris de Linux de Mallorca (Bulma). Encara en les seves fases inicials, ha començat a provar-se en entorns de producció. Funciona sobre PostgreSQL i fa molt bona pinta. Inconvenient: funciona només en Linux.
    Bulmages.org
  • Facturalux és una aplicació de gestió comercial, que pretén arribar a tenir una funcionalitat d'ERP. Actualment ja és operatiu per petites empreses. Al igual que Bulmages, funciona sobre PostgreSQL i només està disponible per Linux.
    FacturaLux
  • Altres projectes de comptabilitat i facturació per entorns lliures:

    Fisterra: programa de comptabilitat i gestió comercial fet a mida per una empresa i publicat amb llicència GPL; la seva funcionalitat està garantida, tindreu que veure si s'adapta als requeriments del vostre negoci.

    Fenicius: un altre programa lliure de gestió comercial, que té el seu origen en un programa propietari.

    GestiONG: orientat a entitats sense ànim de lucre.

    Gestión MGD: un programa de comptabilitat i gestió per Windows, gratuït però no lliure; l'hem inclòs en aquest recull, perquè pot ser una alternativa econòmica al ContaPlus.

    ContaLinex i FacturLinex: programes de comptabilitat i gestió comercial, integrats a la distribució Linex -el Linux extremeny-; funcionals, però molt immadurs encara; s'els hi haurà de seguir la evolució.

4.11. ERP: Compiere, GNU Enterprise

  • Si el que necessitem es un veritable ERP (Enterprise Resource Planning) comencem a tenir opcions dins del programari lliure. Atesa la complexitat d'una aplicació d'aquestes característiques, de moment no hi ha gaire on escollir.
  • Compiere sembla tenir molt bones referències. No és 100% gratuït, en el sentit de que la documentació o mòduls d'idiomes (disponible en castellà -i segons les últimes notícies, en català-) son de pagament. De tota manera, i tenint en compte la seva funcionalitat, sempre sortirà infinitament més econòmic que un equivalent en programari propietari (SAP/R3, JDEdwards,...). Inconvenient: exigeix Oracle com a base de dades, la qual cosa encareix el producte. Així esquematitza el producte la seva funcionalitat:
    Compiere
  • Els que vulguin un producte que no depengui per res de programari propietari podràn seguir la pista a GNU Enterprise. Com a producte no està madur encara, però ja te funcionalitat com a plataforma de desenvolupament. I sembla que el disseny és molt sòlid, però es previsible que la seva evolució sigui lenta.

5. D'acord, m'has convençut; i ara com ho faig?

Arriba el moment de la veritat. Quins detalls hem de tenir en compte?

En primer lloc podem aprofitar la publicació en castellà de "Directrices IDA de migración a software de fuentes abiertas" [1] per obtenir un imprescindible estudi sobre la qüestió.

(el web está en anglès, pero veureu els enllaços a les Spanish Version) ;-)

[1] El IDA es "Intercharge of Data between Administrations", un organisme de la Comisió Europea que elabora informes estratègics, basats en els avanços en tecnologies de la informació, per facilitar l'intercanvi d'informació entre les administracions dels Estats Membres.

Actualització 06/01/2005: Una guia similar de gran qualitat ha estat editada per la IBM, disponible en versió navegable i en PDF. Es tracta de la "Linux Client Migration Cookbook - A Practical Planning and Implementation Guide for Migrating to Desktop Linux" (en anglès, naturalment).

I, a continuació, unes breus recomenacions personals.

5.1. Determinar necessitats

  • Quins programes voleu / necessiteu migrar a programari lliure?
  • Quins programes es imprescindible mantenir?
  • Perquè voleu migrar (costos, insatisfacció servei,...)?
  • En quan de temps ho voleu / podeu fer?
  • Ho feu sols o amb assessorament extern?
  • Quins recursos (temps de personal, formació, assessorament) hi voleu dedicar?

5.2. Planificar migració

  • "Divide y vencerás" (problemes grans es descomponen en petits)
  • Fer-ho per etapes, millor que tot de cop. Assimilar el canvi.
  • La migració és un projecte, apliqueu gestió de projectes.
  • Doneu formació prèvia als usuaris de l'empresa (penseu el que us estalvieu amb cada llicència del MS-Office, podeu pagar 20 hores de formació específica)

5.3. Preveure inconvenients

  • Impossibilitat de migrar certes aplicacions
  • No forçar el pas: les frustracions es transformen en “rebots?
  • La inèrcia de treball té molt de pes. Impartiu formació!
  • Sortiran dificultats imprevistes.

5.4. L'escamot d'avançada

  • Seleccioneu un equip d'usuaris avançats per fer de “conillets d'índies?
  • Format per un nombre de 1 o 2 per cada 10 treballadors que es veuran afectats pel canvi.
  • Aprofiteu l'assessorament dels grups d'usuaris (llistes de correu, fòrums) i compartiu-hi la vostra experiència.



© Ismael Fanlo [ifanlo@openoffice.org], 2004

Està permesa la difusió, reproducció i modificació d'aquestes notes, sempre que citeu la font original i aquesta nota de copyright. En cas d'efectuar modificacions, afegiu una secció especificant-les amb la seva autoria. Las versions modificades han de sotmetre's a la mateixa autorització de difusió, reproducció i modificació.

A més, agrairé una còpia de les modificacions efectuades :-)

Responder


*

  • Saltos automáticos de líneas y de párrafos.